La vida secreta de les vaques. Literatura bovina.

Il·lustració: Run Design

Recordo que un dels llibres que més em va marcar la infància va ser Memòries d'una vaca, de Bernardo Atxaga, des de llavors em sembla que la literatura (i filmografia) bovina han estat una constant en la meva vida a la qual hi he de sumar un desig insatisfet i encara no apagat de ser pastor -o ramader- i altres fets vitals fortuïts que em lliguen als grans ungulats i al somni estúpid de l'Arcàdia feliç.

Potser això em va portar de manera impulsiva a comprar tan aviat com el vaig veure La vida secreta de les vaques, de Rosamund Young (Ara llibres). Un llibre particular que si hagués de definir amb una sola paraula qualificaria d'eclèctic.

Començo de manera dispersa perquè dispers és aquest llibre de Rosamund Young. Un conjunt de capítols sense gaire coherència interna que narren anècdotes segurament equiparables a les de qualsevol granja extensiva i de producció ecològica.

Es tracta d'una lectura fàcil, distreta, però sense major profunditat per a la tesi que pretén defensar i que resulta el més interessant d'aquest conjunt. Les vaques -i altres animals- tenen una personalitat pròpia com a subjectes, es relacionen entre elles i amb els humans en funció del seu tarannà, gustos i estat d'ànim. Això, que no seria estrany afirmar-ho d'un gat o un gos per totes aquelles persones que hi conviuen resulta, encara estrany per al bestiar de granja.

L'escassa relació de la majoria de gent amb el món rural pot fer que l'afirmació sigui sorprenent, però tots aquells que vivim en entorn rurals, que tenim relació -per petita que sigui- amb el món agro-ramader i ens aturem a observar el nostre voltant ho podem assegurar. Igualment succeiria amb el món salvatge, però la dificultat i la manca de constància en dificulta l'observació sostinguda per afirmar-ho. Potser la tesi és tan senzilla com que els humans som mamífers -o vertebrats superiors per ampliar el conjunt- i per tant la diferència entre nosaltres no és tant gran.

Podria explicar l'anècdota d'un faisà que va aparèixer per casa i va voltar el galliner durant 2 mesos en els quals es va fer amic d'un dels gats, amb el qual sovint sortien a passejar junts. Un gat i un faisà! Però no és aquest el tema que ens ocupa.

La tesi del llibre és doncs que tota bèstia té el seu propi caràcter individual i en funció d'aquest estableix un seguit de lligams amb congèneres i altres bèsties -humans inclosos-. A causa d'això resulta antinatural -inhumà no seria un concepte precís en aquesta situació- que els animals no es puguin moure lliurement pels camps, que no puguin accedir a diferents formes d'alimentació d'acord amb dels gustos o raons de salut, o no es puguin relacionar lliurement entre ells mateixos d'acord amb les afinitats i antipaties. Així doncs el text, escrit abans de l'extensió del fenomen eco i lluny del sentimentalismes, esdevenia un crit pioner per al tractament ètic, saludable i sostenible del bestiar en un món de ramaderia industrial que encara domina avui en dia.

Potser el capítol més interessant és justament aquell en el qual es tracten els afers de salut animal amb una crítica tant a l'ús indiscriminat i generalista de medicaments com a la fe en les pseudoteràpies com l'homeopatia. La majoria de les malalties i la seva extensió es deuen a factors ambientals, del medi o del sistema ramader, així doncs invertir en benestar animal és invertir en salut. Una conclusió perfectament vàlida, també, per a humans.

Vaca amb vedell a Cal Roio, al Berguedà. Foto Coop 57.