Shakespeare no és fàcil. Fa molts anys vaig intentar llegir Hamlet i no vaig reeixir; potser va ser la traducció que no era bona, que jo no estava preparat en aquell moment per seguir una obra tan complexa o que simplement no em va enganxar.
Uns anys més tard vaig anar al teatre a veure el Rei Lear i em va semblar molt bona, però em vaig quedar amb la sensació de no haver-ho captat tot. Segon intent fallit. Encara més tard, una persona que m'estimo i admiro molt llegia Ricard III i en parlar-ne un dia vaig assumir un altre cop el repte.
Aquesta vegada sí. Una casualitat de trobar tres llibres de Shakespeare abandonats, i la lectura d'un petit llibre molt estimulant -Cómo leer literatura, de Terry Eagleton- que en parlava, em va portar a llegir Macbeth. Una obra curta i potser més senzilla que les altres, però no per això menys important.
Macbeth és un guerrer, senyor feudal que lluita al servei del seu rei. Però unes bruixes li fan una profecia que esdevindrà maledicció. Macbeth serà rei, però no els seus fills.
Encantat per l'ambició i l'adulació de les bruixes Macbeth ordirà un pla amb la seva dona per assassinar el rei i agafar el tron d'Escòcia. A curt termini el pla sortirà bé, però això serà la perdició de Macbeth, la seva dona i la ruïna del país; que haurà de patir una guerra terrible per treure's de sobre el jou del tirà.
Macbeth és una obra sobre l'ambició, el preu de les decisions poc ètiques i el sentiment de culpa per allò que es podria haver evitat. I per mi un èxit i un repte per llegir noves obres del clàssic anglès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada