La vida secreta de les vaques. Literatura bovina.

Il·lustració: Run Design

Recordo que un dels llibres que més em va marcar la infància va ser Memòries d'una vaca, de Bernardo Atxaga, des de llavors em sembla que la literatura (i filmografia) bovina han estat una constant en la meva vida a la qual hi he de sumar un desig insatisfet i encara no apagat de ser pastor -o ramader- i altres fets vitals fortuïts que em lliguen als grans ungulats i al somni estúpid de l'Arcàdia feliç.

Potser això em va portar de manera impulsiva a comprar tan aviat com el vaig veure La vida secreta de les vaques, de Rosamund Young (Ara llibres). Un llibre particular que si hagués de definir amb una sola paraula qualificaria d'eclèctic.

Començo de manera dispersa perquè dispers és aquest llibre de Rosamund Young. Un conjunt de capítols sense gaire coherència interna que narren anècdotes segurament equiparables a les de qualsevol granja extensiva i de producció ecològica.

Es tracta d'una lectura fàcil, distreta, però sense major profunditat per a la tesi que pretén defensar i que resulta el més interessant d'aquest conjunt. Les vaques -i altres animals- tenen una personalitat pròpia com a subjectes, es relacionen entre elles i amb els humans en funció del seu tarannà, gustos i estat d'ànim. Això, que no seria estrany afirmar-ho d'un gat o un gos per totes aquelles persones que hi conviuen resulta, encara estrany per al bestiar de granja.

L'escassa relació de la majoria de gent amb el món rural pot fer que l'afirmació sigui sorprenent, però tots aquells que vivim en entorn rurals, que tenim relació -per petita que sigui- amb el món agro-ramader i ens aturem a observar el nostre voltant ho podem assegurar. Igualment succeiria amb el món salvatge, però la dificultat i la manca de constància en dificulta l'observació sostinguda per afirmar-ho. Potser la tesi és tan senzilla com que els humans som mamífers -o vertebrats superiors per ampliar el conjunt- i per tant la diferència entre nosaltres no és tant gran.

Podria explicar l'anècdota d'un faisà que va aparèixer per casa i va voltar el galliner durant 2 mesos en els quals es va fer amic d'un dels gats, amb el qual sovint sortien a passejar junts. Un gat i un faisà! Però no és aquest el tema que ens ocupa.

La tesi del llibre és doncs que tota bèstia té el seu propi caràcter individual i en funció d'aquest estableix un seguit de lligams amb congèneres i altres bèsties -humans inclosos-. A causa d'això resulta antinatural -inhumà no seria un concepte precís en aquesta situació- que els animals no es puguin moure lliurement pels camps, que no puguin accedir a diferents formes d'alimentació d'acord amb dels gustos o raons de salut, o no es puguin relacionar lliurement entre ells mateixos d'acord amb les afinitats i antipaties. Així doncs el text, escrit abans de l'extensió del fenomen eco i lluny del sentimentalismes, esdevenia un crit pioner per al tractament ètic, saludable i sostenible del bestiar en un món de ramaderia industrial que encara domina avui en dia.

Potser el capítol més interessant és justament aquell en el qual es tracten els afers de salut animal amb una crítica tant a l'ús indiscriminat i generalista de medicaments com a la fe en les pseudoteràpies com l'homeopatia. La majoria de les malalties i la seva extensió es deuen a factors ambientals, del medi o del sistema ramader, així doncs invertir en benestar animal és invertir en salut. Una conclusió perfectament vàlida, també, per a humans.

Vaca amb vedell a Cal Roio, al Berguedà. Foto Coop 57.

Macbeth. Ambició, traïció i culpa.

Shakespeare no és fàcil. Fa molts anys vaig intentar llegir Hamlet i no vaig reeixir; potser va ser la traducció que no era bona, que jo no estava preparat en aquell moment per seguir una obra tan complexa o que simplement no em va enganxar. 

Uns anys més tard vaig anar al teatre a veure el Rei Lear i em va semblar molt bona, però em vaig quedar amb la sensació de no haver-ho captat tot. Segon intent fallit. Encara més tard, una persona que m'estimo i admiro molt llegia Ricard III i en parlar-ne un dia vaig assumir un altre cop el repte.

Aquesta vegada sí. Una casualitat de trobar tres llibres de Shakespeare abandonats, i la lectura d'un petit llibre molt estimulant -Cómo leer literatura, de Terry Eagleton- que en parlava, em va portar a llegir Macbeth. Una obra curta i potser més senzilla que les altres, però no per això menys important.

Macbeth és un guerrer, senyor feudal que lluita al servei del seu rei. Però unes bruixes li fan una profecia que esdevindrà maledicció. Macbeth serà rei, però no els seus fills.

Encantat per l'ambició i l'adulació de les bruixes Macbeth ordirà un pla amb la seva dona per assassinar el rei i agafar el tron d'Escòcia. A curt termini el pla sortirà bé, però això serà la perdició de Macbeth, la seva dona i la ruïna del país; que haurà de patir una guerra terrible per treure's de sobre el jou del tirà.

Macbeth és una obra sobre l'ambició, el preu de les  decisions poc ètiques i el sentiment de culpa per allò que es podria haver evitat. I per mi un èxit i un repte per llegir noves obres del clàssic anglès. 

"Jo no sóc ni un amic ni un criat". El paraísos de los gatos y otros cuentos gatunos

M’agraden el gats. Àgils, discrets, silenciosos, independents, afectuosos quan volen i capaços de fer coses ben increïbles. Unes bèsties que m’han acompanyat durant gairebé tota la vida. Per aquest motiu, quan vaig veure aquest llibre en una parada el Sant Jordi passat no me’n vaig poder estar, ja que la fórmula era magistral: gats, bons escriptors, una editorial –Nórdica Libros- que fa llibres de molta qualitat amanits amb il·lustracions força especials.

També m’agraden els llibres de contes –històries curtes- quan he fet lectures importants sobre les quals encara he de reflexionar força i abans de començar-ne una altra o quan tinc moltes coses que em volten pel cap. Aquest, ha estat un d’aquests conjunts de relats que fan de digestiu entre les lectures dures, llargues, complicades o feixugues.

El llibre s’inicia amb un conte d’Émile Zola en el qual un gat de casa bona surt per viure una aventura de gat de carrer acompanyat per altres companys felins, allà descobrirà la duresa de la vida i tornarà a casa on, malgrat que el renyin, té la vida assegurada. Zola, com és evident en aquest conte, posa en boca d’un gat les contradiccions de la gent de vida acomodada que vol viure per un dia la pobresa, tot sabent que quan vulguin poden tornar a les comoditats de sempre.

El segon relat, escrit per Mark Twain -pare literari de Tom Sawyer- potser és el que trenca més la temàtica del conjunt. Un miner empobrit explica la història d'un gat que el va acompanyar 8 anys abans i que era un gran expert en mineria i geologia que feia d'indicador de bones vetes d'or fins que una explosió que el va fer volar  va ofendre el gat, del qual ja no se'n va saber més.

El llibre continua amb un conte de Rudyard Kipling -l'autor d'El llibre de la selva, no el de les maletes- sobre la domesticació dels animals i com el gat manté un estat de mitja salvatgia que li fa valdre els favors, però també l'odi dels humans el fet de no haver-se sotmès del tot a la seva voluntat. Un clam a la independència personal.

L'última de les quatre històries, creació de Saki -un autor desconegut per mi fins aquest moment- és un divertida crítica a la doble moral i la hipocresia burgesa. Un gat aprèn a parlar com els humans a causa dels experiments d'un personatge força peculiar. A les preguntes que els humans li fan el gat respon amb allò que ha sentit que uns deien dels altres i posa en perill les convencions i la hipocresia regnant, per aquest motiu caldrà eliminar el gat i aquells altres felins que s'hi relacionen. No fos que haguéssin après alguna cosa i posessin en perill l'estat de les coses.

 

Aquí teniu el booktrailer en el qual podeu veure algunes il·lustracions i  la selecció de fragments dels textos.

Llegir ens fa més lliures?

No sé del cert si llegir ens fa més lliures, encara que sigui una frase d'aquestes que a tothom ens agrada escoltar. De fet, no llegir tampoc no ens fa esclaus. Però potser llegir és una d'aquelles coses que si aprenem a fer bé ens facilita una mica més això de ser lliures, més crítics i qui sap si més feliços.

El meu propòsit d'aquest curs no és només llegir més, sinó sobretot llegir millor. Més atentament, esprémer fins al final el suc d'allò que hagi llegit i entendre-ho millor.  Aquest espai servirà per anar anotant les meves impressions de lectura i qüestions que hi facin referència.

Si voleu podeu ser partícips d'aquest espai escrivint missatges als posts. I al final veurem si realment llegir ens ha fet més lliures, més crítics i més feliços -o no!-.