M’agraden el gats. Àgils,
discrets, silenciosos, independents, afectuosos quan volen i capaços de fer coses ben increïbles. Unes bèsties
que m’han acompanyat durant gairebé tota la vida. Per aquest motiu, quan vaig
veure aquest llibre en una parada el Sant Jordi passat no me’n vaig poder
estar, ja que la fórmula era magistral: gats, bons escriptors, una editorial –Nórdica Libros- que fa llibres de molta qualitat amanits amb il·lustracions força especials.
També m’agraden els llibres de
contes –històries curtes- quan he fet lectures importants sobre les quals
encara he de reflexionar força i abans de començar-ne una altra o quan tinc moltes coses que em volten pel cap. Aquest, ha estat un d’aquests conjunts de
relats que fan de digestiu entre les lectures dures, llargues, complicades o feixugues.
El llibre s’inicia amb un conte d’Émile Zola en el qual un gat de casa bona surt per viure una aventura de gat de
carrer acompanyat per altres companys felins, allà descobrirà la duresa de la
vida i tornarà a casa on, malgrat que el renyin, té la vida assegurada. Zola, com
és evident en aquest conte, posa en boca d’un gat les contradiccions de la gent
de vida acomodada que vol viure per un dia la pobresa, tot sabent que quan
vulguin poden tornar a les comoditats de sempre.
El segon relat, escrit per Mark Twain -pare literari de Tom Sawyer- potser és el que trenca més la temàtica del conjunt. Un miner empobrit explica la història d'un gat que el va acompanyar 8 anys abans i que era un gran expert en mineria i geologia que feia d'indicador de bones vetes d'or fins que una explosió que el va fer volar va ofendre el gat, del qual ja no se'n va saber més.
El llibre continua amb un conte de Rudyard Kipling -l'autor d'El llibre de la selva, no el de les maletes- sobre la domesticació dels animals i com el gat manté un estat de mitja salvatgia que li fa valdre els favors, però també l'odi dels humans el fet de no haver-se sotmès del tot a la seva voluntat. Un clam a la independència personal.
L'última de les quatre històries, creació de Saki -un autor desconegut per mi fins aquest moment- és un divertida crítica a la doble moral i la hipocresia burgesa. Un gat aprèn a parlar com els humans a causa dels experiments d'un personatge força peculiar. A les preguntes que els humans li fan el gat respon amb allò que ha sentit que uns deien dels altres i posa en perill les convencions i la hipocresia regnant, per aquest motiu caldrà eliminar el gat i aquells altres felins que s'hi relacionen. No fos que haguéssin après alguna cosa i posessin en perill l'estat de les coses.
El segon relat, escrit per Mark Twain -pare literari de Tom Sawyer- potser és el que trenca més la temàtica del conjunt. Un miner empobrit explica la història d'un gat que el va acompanyar 8 anys abans i que era un gran expert en mineria i geologia que feia d'indicador de bones vetes d'or fins que una explosió que el va fer volar va ofendre el gat, del qual ja no se'n va saber més.
El llibre continua amb un conte de Rudyard Kipling -l'autor d'El llibre de la selva, no el de les maletes- sobre la domesticació dels animals i com el gat manté un estat de mitja salvatgia que li fa valdre els favors, però també l'odi dels humans el fet de no haver-se sotmès del tot a la seva voluntat. Un clam a la independència personal.
L'última de les quatre històries, creació de Saki -un autor desconegut per mi fins aquest moment- és un divertida crítica a la doble moral i la hipocresia burgesa. Un gat aprèn a parlar com els humans a causa dels experiments d'un personatge força peculiar. A les preguntes que els humans li fan el gat respon amb allò que ha sentit que uns deien dels altres i posa en perill les convencions i la hipocresia regnant, per aquest motiu caldrà eliminar el gat i aquells altres felins que s'hi relacionen. No fos que haguéssin après alguna cosa i posessin en perill l'estat de les coses.
Aquí teniu el booktrailer en el qual podeu veure algunes il·lustracions i la selecció de fragments dels textos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada