dimecres, 22 de novembre del 2017

Macbeth. Ambició, traïció i culpa.


Shakespeare no és fàcil. Fa molts anys vaig intentar llegir Hamlet i no vaig reeixir; potser va ser la traducció que no era bona, que jo no estava preparat en aquell moment per seguir una obra tan complexa o que simplement no em va enganxar. 

Uns anys més tard vaig anar al teatre a veure el Rei Lear i em va semblar molt bona, però em vaig quedar amb la sensació de no haver-ho captat tot. Segon intent fallit. Encara més tard, una persona que m'estimo i admiro molt llegia Ricard III i en parlar-ne un dia vaig assumir un altre cop el repte.

Aquesta vegada sí. Una casualitat de trobar tres llibres de Shakespeare abandonats, i la lectura d'un petit llibre molt estimulant -Cómo leer literatura, de Terry Eagleton- que en parlava, em va portar a llegir Macbeth. Una obra curta i potser més senzilla que les altres, però no per això menys important.

Macbeth és un guerrer, senyor feudal que lluita al servei del seu rei. Però unes bruixes li fan una profecia que esdevindrà maledicció. Macbeth serà rei, però no els seus fills.


Encantat per l'ambició i l'adulació de les bruixes Macbeth ordirà un pla amb la seva dona per assassinar el rei i agafar el tron d'Escòcia. A curt termini el pla sortirà bé, però això serà la perdició de Macbeth, la seva dona i la ruïna del país; que haurà de patir una guerra terrible per treure's de sobre el jou del tirà.

Macbeth és una obra sobre l'ambició, el preu de les  decisions poc ètiques i el sentiment de culpa per allò que es podria haver evitat. I per mi un èxit i un repte per llegir noves obres del clàssic anglès. 


dilluns, 6 de novembre del 2017

"Jo no sóc ni un amic ni un criat". El paraísos de los gatos y otros cuentos gatunos



M’agraden el gats. Àgils, discrets, silenciosos, independents, afectuosos quan volen i capaços de fer coses ben increïbles. Unes bèsties que m’han acompanyat durant gairebé tota la vida. Per aquest motiu, quan vaig veure aquest llibre en una parada el Sant Jordi passat no me’n vaig poder estar, ja que la fórmula era magistral: gats, bons escriptors, una editorial –Nórdica Libros- que fa llibres de molta qualitat amanits amb il·lustracions força especials.

També m’agraden els llibres de contes –històries curtes- quan he fet lectures importants sobre les quals encara he de reflexionar força i abans de començar-ne una altra o quan tinc moltes coses que em volten pel cap. Aquest, ha estat un d’aquests conjunts de relats que fan de digestiu entre les lectures dures, llargues, complicades o feixugues.

El llibre s’inicia amb un conte d’Émile Zola en el qual un gat de casa bona surt per viure una aventura de gat de carrer acompanyat per altres companys felins, allà descobrirà la duresa de la vida i tornarà a casa on, malgrat que el renyin, té la vida assegurada. Zola, com és evident en aquest conte, posa en boca d’un gat les contradiccions de la gent de vida acomodada que vol viure per un dia la pobresa, tot sabent que quan vulguin poden tornar a les comoditats de sempre.

El segon relat, escrit per Mark Twain -pare literari de Tom Sawyer- potser és el que trenca més la temàtica del conjunt. Un miner empobrit explica la història d'un gat que el va acompanyar 8 anys abans i que era un gran expert en mineria i geologia que feia d'indicador de bones vetes d'or fins que una explosió que el va fer volar  va ofendre el gat, del qual ja no se'n va saber més.

El llibre continua amb un conte de Rudyard Kipling -l'autor d'El llibre de la selva, no el de les maletes- sobre la domesticació dels animals i com el gat manté un estat de mitja salvatgia que li fa valdre els favors, però també l'odi dels humans el fet de no haver-se sotmès del tot a la seva voluntat. Un clam a la independència personal.

L'última de les quatre històries, creació de Saki -un autor desconegut per mi fins aquest moment- és un divertida crítica a la doble moral i la hipocresia burgesa. Un gat aprèn a parlar com els humans a causa dels experiments d'un personatge força peculiar. A les preguntes que els humans li fan el gat respon amb allò que ha sentit que uns deien dels altres i posa en perill les convencions i la hipocresia regnant, per aquest motiu caldrà eliminar el gat i aquells altres felins que s'hi relacionen. No fos que haguéssin après alguna cosa i posessin en perill l'estat de les coses.
 
Aquí teniu el booktrailer en el qual podeu veure algunes il·lustracions i  la selecció de fragments dels textos.


La vida secreta de les vaques. Literatura bovina.

Il·lustració: Run Design Recordo que un dels llibres que més em va marcar la infància va ser Memòries d'una vaca , de Bernardo At...